EPOPEIA
DE VALLIBONA
Noverint
universi de Joan Andrés Sorribes
No sol ser corrent que un poble com Vallibona acullga la presentació d'un
llibre, i més si es tracta d'una novel·la. Tanmateix, el proppassat 23 de juny,
l'escriptor castellonenc Joan Andrés Sorribes va presentar-hi, en un acte que
va reunir una cinquantena de persones, la seua novel·la Noverint Universi
("Sia a tots sabut"), després d'haver-ho fet a la Fira del Llibre de
València. Noverint universi ha estat la guanyadora del I Premi de
Narrativa Ulisses, convocat per la fundació Caixa Castelló-Bancaixa i Tàndem
Edicions, i està constituïda per una narració ambientada en la Vallibona del
segle XIV, en plena Edat Mitjana, raó per la qual va ser presentada a
l'escenari en què transcorre l'acció. Noverint universi narra els estralls
que les diverses epidèmies de pesta de mitjans de segle XIV van causar a la
vila de Vallibona i les peripècies que els seus habitants, delmats fins als
límits de l'extinció del poble com a col·lectiu humà, van haver de portar a
terme per deslliurar-se del "mal que no es veu" i assegurar-ne la
pervivència per a les generacions futures.
Partint de dades documentals i combinant-les amb el bastiment de diverses línies argumentals de ficció que no exclouen els elements religiosos i sobrenaturals, Joan Andrés Sorribes ens presenta una narració rica de tota classe de matisos amb un protagonista col·lectiu: els homes i les dones de la fonda ruralia medieval vallibonenca. Hi trobem una comunitat lligada a totes les aspres condicions del lloc i l'època. Encaixonada en el curs alt del riu Cervol, la vida de la societat de Vallibona gira al voltant del treball de la terra, entre les pressions senyorials provinents de Morella, ciutat reial regida per magnats nobiliaris, i les ànsies feudals del monestir de Benifassà. En aquesta situació, la pesta constitueix un enemic tràgic pel que té d'invisible. Amb una mesurada administració del protagonisme entre un conjunt certament bigarrat de personatges, l'autor va teixint una sèrie d'accions paral·leles que es descabdellen entre el bucolisme del paisatge, les forces màgiques d'un cristianisme encara no del tot solidificat -només cal pensar que la conquesta de Jaume I s'ha esdevingut encara no fa 150 anys-, les lluites particulars entre estaments i la necessitat imperiosa de sobreviure. És així que es construeix aquesta epopeia col·lectiva de ressons mítics, ja que és posen en joc tots els recursos per descriure al detall els passatges de la salvació col·lectiva d'un món amenaçat: la solemnitat de l'oficialitat morellana, els abusos senyorials, reminiscències de la dissidència càtara, la presència ineludible de l'Església, els roders, la crueltat, la superstició popular d'arrel pagana, la mort, l'amor i el vitalisme d'uns personatges abocats a circumstàncies excepcionals Un aspecte que crida l'atenció és l'esforç invertit en els diàlegs. Quan els personatges prenen la paraula, ho fan mitjançant un llenguatge que remet el lector a l'època en què se situa l'acció, siga en els intervencions més solemnes, siga en les converses més col·loquials i vives dels pobladors vallibonencs. Aquest fet, sense atendre excessivament a la fidelitat a la llengua arcaica, aconsegueix immergir el lector en la quotidianitat que s'intenta reflectir en la narració. És sobretot d'aquesta manera que es reforça un estil acolorit i vitalista, que dota la novel·la de tota la frescor i el pintoresquisme que demana el tractament donat a un tema que, segons com, cau lluny del lector més actual.
Pel tema que tracta, per la consistència argumental i narrativa que té, Noverint Universi és una novel·la valenciana de pes, digna de ser inclosa en la millor narrativa històrica en català. I segurament un dels factors principals perquè això siga així és la mestria amb què s'han recreat uns esdeveniments que, tot i perduts en dates tan antigues, remeten el lector a una idea clara: la lluita de tot un poble per la seua pròpia supervivència com a tal. Per no perdre la seua identitat. Que el poble escollit siga un llogarret perdut entre els Ports de Morella i la Tinença de Benifassà, en un racó del País Valencià, no fa més que reforçar el seu caràcter simbòlic. No cal remarcar les circumstàncies humanes de la zona per adonar-se que una lectura actual d'aquesta epopeia de ressons llegendaris té una lectura ben actual. I és que Morella ve conreant d'un temps ençà la condició de referent cultural que, per legitimitat històrica, li pertoca. Vallibona, al cap i a la fi, és presentada com a poble dels Termes Generals de Morella i la dimensió morellana de la narració és notable. Sens dubte, Noverint Universi té qualitats literàries més que suficients per captar l'atenció de qualsevol lector i arrossegar-la fins al final. A més d'això, el llibre té també una utilitat afegida: que pot ser una lectura força recomanable per donar a conèixer l'Edat Mitjana i els propis orígens als joves estudiants d'institut. Als del Nord del País Valencià per descomptat, ja que hi toca de molt a prop. També a als de qualsevol institut dels Països Catalans. En conclusió: una lectura força recomanable per deixar-se emportar a una dimensió del temps i escoltar la veu dels orígens.
Partint de dades documentals i combinant-les amb el bastiment de diverses línies argumentals de ficció que no exclouen els elements religiosos i sobrenaturals, Joan Andrés Sorribes ens presenta una narració rica de tota classe de matisos amb un protagonista col·lectiu: els homes i les dones de la fonda ruralia medieval vallibonenca. Hi trobem una comunitat lligada a totes les aspres condicions del lloc i l'època. Encaixonada en el curs alt del riu Cervol, la vida de la societat de Vallibona gira al voltant del treball de la terra, entre les pressions senyorials provinents de Morella, ciutat reial regida per magnats nobiliaris, i les ànsies feudals del monestir de Benifassà. En aquesta situació, la pesta constitueix un enemic tràgic pel que té d'invisible. Amb una mesurada administració del protagonisme entre un conjunt certament bigarrat de personatges, l'autor va teixint una sèrie d'accions paral·leles que es descabdellen entre el bucolisme del paisatge, les forces màgiques d'un cristianisme encara no del tot solidificat -només cal pensar que la conquesta de Jaume I s'ha esdevingut encara no fa 150 anys-, les lluites particulars entre estaments i la necessitat imperiosa de sobreviure. És així que es construeix aquesta epopeia col·lectiva de ressons mítics, ja que és posen en joc tots els recursos per descriure al detall els passatges de la salvació col·lectiva d'un món amenaçat: la solemnitat de l'oficialitat morellana, els abusos senyorials, reminiscències de la dissidència càtara, la presència ineludible de l'Església, els roders, la crueltat, la superstició popular d'arrel pagana, la mort, l'amor i el vitalisme d'uns personatges abocats a circumstàncies excepcionals Un aspecte que crida l'atenció és l'esforç invertit en els diàlegs. Quan els personatges prenen la paraula, ho fan mitjançant un llenguatge que remet el lector a l'època en què se situa l'acció, siga en els intervencions més solemnes, siga en les converses més col·loquials i vives dels pobladors vallibonencs. Aquest fet, sense atendre excessivament a la fidelitat a la llengua arcaica, aconsegueix immergir el lector en la quotidianitat que s'intenta reflectir en la narració. És sobretot d'aquesta manera que es reforça un estil acolorit i vitalista, que dota la novel·la de tota la frescor i el pintoresquisme que demana el tractament donat a un tema que, segons com, cau lluny del lector més actual.
Pel tema que tracta, per la consistència argumental i narrativa que té, Noverint Universi és una novel·la valenciana de pes, digna de ser inclosa en la millor narrativa històrica en català. I segurament un dels factors principals perquè això siga així és la mestria amb què s'han recreat uns esdeveniments que, tot i perduts en dates tan antigues, remeten el lector a una idea clara: la lluita de tot un poble per la seua pròpia supervivència com a tal. Per no perdre la seua identitat. Que el poble escollit siga un llogarret perdut entre els Ports de Morella i la Tinença de Benifassà, en un racó del País Valencià, no fa més que reforçar el seu caràcter simbòlic. No cal remarcar les circumstàncies humanes de la zona per adonar-se que una lectura actual d'aquesta epopeia de ressons llegendaris té una lectura ben actual. I és que Morella ve conreant d'un temps ençà la condició de referent cultural que, per legitimitat històrica, li pertoca. Vallibona, al cap i a la fi, és presentada com a poble dels Termes Generals de Morella i la dimensió morellana de la narració és notable. Sens dubte, Noverint Universi té qualitats literàries més que suficients per captar l'atenció de qualsevol lector i arrossegar-la fins al final. A més d'això, el llibre té també una utilitat afegida: que pot ser una lectura força recomanable per donar a conèixer l'Edat Mitjana i els propis orígens als joves estudiants d'institut. Als del Nord del País Valencià per descomptat, ja que hi toca de molt a prop. També a als de qualsevol institut dels Països Catalans. En conclusió: una lectura força recomanable per deixar-se emportar a una dimensió del temps i escoltar la veu dels orígens.
Vicent Sanz, professor
Vinaròs News (2000-agost)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada