Vida i mort a Vallibona

NOVERINT UNIVERSI ( Sia a tots sabut) és la segona novel·la del meu cicle etnohistòric. L’obra pren el nom de la formula usada per encapçalar determinats documents a la Cancelleria del rei Pere el Cerimoniós (o si més us ho estimeu, el del punyalet). És tracta d’una novel·la que presenta un esplèndid retaule de la societat medieval amb les seues llums i les seues ombres. Per més que l’acció ens situa als TERMES GENERALS DE MORELLA, més concretament a VALLIBONA, tant per la temàtica com pel tractament, resulta perfectament exportable a tot el món feudal mediterrani de la segona meitat del segle XIV; temps de guerra, de pesta bubònica, però també de grans construccions i de grans fortunes fetes amb el comerç de la llana. Fins i tot, els temes de la mort, la guerra, l’amor o la lluita per la dignitat o per la mera subsistència, malauradament encara resulten d’una actualitat que de vegades em resulta esgarrifosa. El mon medieval se’ns fa present des de la primera fulla amb un seguit de personatges, únics en el seu anonimat i imprescindibles a l’hora de fer anar la història.

La narració, està centrada al voltant de la Vall de Vallibona; poblada per gent humil que la vida converteix en els autèntics protagonistes de la narració. Un rera l’altre, cadascun des de la seua problemàtica personal, van empentant endavant la història d’aquesta petita comunitat rural. Són ells, amb la seua aspra lluita per la subsistència, els que crearan l’èpica de la quotidianitat; ells qui faran marxar el món amb el seu sacrifici diari. Per això la novel·la presenta una estructura coral, col·lectiva, on cada personatge té el seu moment de glòria, si més no, literària.

L’obra porta com a fons un acurat treball lingüístic i etnogràfic que dona relleu i credibilitat als personatges i que ens fa entrar, sense notar-ho, al món de llums i ombres que era el segle XIV a les terres de la mediterrània europea. Costums, parlars, llegendes, rituals, dites i refranys, aporten credibilitat i color a la narració, especialment als diàlegs que són abundants i resulten molt vius i expressius.

Pas a pas se’ns van mostrant els diferents jocs de la vida que s’ordeixen front als jocs de la mort; la realitat més crua que aplegarà a materialitzar les pors més atàviques; la subtil frontera que separa el bé del mal i la seua absoluta relativitat. Sobre un fons històric ben treballat, l’obra va detallant el funcionament de les institucions civils; els interessos de les diferents parts de l’església; les lluites pel poder entre els més poderosos, o per la mera subsistència entre els més miserables.

La pesta ( el mal que no es veu) apareix omnipresent entesa, més que no com a malaltia, com a càstig diví per les rebel·lions contra l’ortodòxia o les estructures del poder. La natural ignorància de les raons que mouen determinats fets, que tothom considera extraordinaris, personificarà temors i creences en un seguit d’éssers sobrenaturals (els personatges del món que no es veu). La mort serà La Senyora, acompanyada de totes les manifestacions de les forces del mal. Els rituals de sanació; tan efectius com la fe d’aquell que els imparteix o de qui els rep, seran la darrera esperança dels pobres. Les mitologies, bones o dolentes que habiten els llocs deserts, prendran cos real a l’hora d’esbargir pors i incerteses. Tota mena d’elements màgics ancestrals es personificaran, tant certs com immaterials, per tota la gent de la Vall.

Com a fons apareixen un seguit de fets històrics com ara: els problemes que crea la reconstrucció de l’església de Santa Maria o les muralles de la ciutat de Morella; la Guerra dels dos Peres amb les crisis econòmiques que comporten les lluites i les males collites; el comerç de la llana i les seus transaccions amb els comerciants toscans; els problemes que el govern de la ciutat té amb nobles i senyors de vassalls; les rivalitats entre les aldees i la ciutat o els problemes entre l’arxiprest morellà i l’abat de Benifassà. Al contrari del que acostuma a passar, tota aquesta informació va dosificant-se sense aplegar a embafar, aportant a cada moment sols allò que és estrictament necessari.

És també remarcable la importància que assoleix el paisatge. Sempre es tracta d’escenaris reals, fàcilment identificables, i que s’adapten a l’escena que emmarquen. Com que els conec i els sent, he tractat de dotar-los d’una indubtable càrrega lírica poc habitual a la novel·la actual; açò reforçarà el seu caràcter evocador

A cada capítol, el mal i el bé van perdent la delimitació clara que podia caracteritzar-los, com a conseqüència d’un fet primordial i dominant, la pura necessitat de subsistir. Al llarg de tota aquesta novel·la anirà barrejant-se la història amb la llegenda; el mon real amb aquell que no es veu; la realitat amb la ficció. A més, cal remarcar que s’ha afegit una certa dosi de misteri que manté l’interès fins a la darrera pàgina; sols aleshores, si has estat un bon lector, ho sabràs tot,… o no…

LEVANTE EMV. Juliol de 2000. Josep M. Jordan Galduf


A tots siga sabut

L'estiu és temps per assossegar l'esperit i les preocupacions quotidianes. Temps per prendre oxigen anímic i guanyar perspectiva per tal d'enfrontar millor els problemes de la realitat. Pot ajudar-hi un viatge, fer alguna cosa diferent, o deixar-se transportar per la lectura d'un bon llibre.
De bons llibres he vingut parlant, justament, en els dos darrers articles que he publicat en aquest diari. En un d'ells, si ho recorden, feia referència a Los pilares de la Tierra, de Ken Follet. Una novel·la fascinant que s'ha convertit en un reconegut best seller. L'autor, mestre de la narrativa d'acció i del suspens, ens transporta a l'Edat Mitjana i ens fa viure totes les penúries, les pugnes i els problemes d'aquella societat feudal, amb tan poques expectatives de vida bona. La fam, les malalties i els abusos de poder eren a l'ordre del dia. Avui semblen, en bona mida, problemes controlats, entre nosaltres. Però les necessitats bàsiques encara no estan cobertes per a tots, al conjunt del planeta.
Ara m'agradaria dir que hi ha una novel·la valenciana que constitueix una autèntica rèplica d'aquesta de tant d'èxit que acabe de nomenar. Una novel·la capaç d'ensenyar-nos i fer-nos gaudir, de manera molt entretinguda i apassionant. Es tracta de Noverint universi (siga a tots sabut), del castellonenc Joan Andrés Sorribes. Una novel·la situada també al món medieval, però a les nostres terres: l'antic Regne de València, i en concret al Maestrat.
Com en la novel·la de Follet, hi ha també, ací, intriga, acció i misteri. Hi ens apareixen tots el problemes d'aquell temps: la pesta (el mal que no es veu), la fam i la misèria, la guerra i els horrors que els homes els feien els uns als altres, les opressives estructures socials i de poder feudals, la mort i la vida (els oficis de difunts i les celebracions del renaixement de la natura), la raó i la fe, la ignorància i el fanatisme. I un escenari formidable: el paisatge de muntanya valencià, amb els camps i els ramats, els pobles i les ciutats.
La novel·la de J. A. Sorribes, va guanyar el Premi Ulisses de narrativa i està publicada en Tàndem. He de confessar que jo també vaig participar amb un treball en aquella edició de l´Ulisses, i òbviament no vaig poder competir amb l'excel·lent novel·la de Sorribes. El meu era un llibre, Cartes a Judes, situat entre la narrativa i l'assaig, i ha estat publicat per l'editorial Saó. Un llibre que ha tingut ara la continuació en un altre treball, Un curs amb Laura, publicat per l'Ajuntament de Llíria (perdonen l'autopropaganda). Ja veuen que no em vaig desanimar pel fracàs en aquell Premi. Hi ha que descobrir-se davant una novel·la com Noverint universi. Bon estiu per a tothom

Josep M. Jordán Galduf
(Universitat de València)
Levante. E.M.V. (2000-07-23)

TORNAR AL BLOC
Subscriure's a: Missatges (Atom)